ACGIL - Associació Cristiana de Gais i Lesbianes

L’ACGIL és un espai de trobada i de llibertat per a tots els cristians gais i les cristianes lesbianes que volen compartir les seves vivències, viure naturalment la seva fe i la seva homosexualitat, i així realitzar un creixement personal.
Subscriu-te a les notícies
Home > Reflexions > Protestantisme i Homosexualitat

Protestantisme i Homosexualitat

...La Bíblia el missatge central de la salvació és totalment clar i qualsevol el pot entendre sense cap dificultat, quan anem a assumptes marginals es poden donar interpretacions contradictòries.

Està totalment prohibit la reproducció total o parcial del text sense permís explicit de l'autor.

I. L'HOMOSEXUALITAT A LA BÍBLIA
 
1.  Consideracions hermenèutiques
 
                La Bíblia és, tant per heterosexuals com per a homosexuals, un punt de referència. Tota qüestió, especialment quan es tracta de doctrina o d'ètica, l'examinem a la seva llum. No és en va que en les nostres confessions de fe afirmem, de forma quasi unànime, que elles són la nostra norma de fe i conducte. Per aquesta raó, l'assumpte que ens plantegem avui, l'hem d'examinar a la seva llum. Si som cristians no la podem deixar de banda com si no fos important, perquè ho és.
                Però, abans d'entrar a examinar el que la Bíblia ens diu sobre l'homosexualitat, ens cal deixar clares quines són les normes hermenèutiques que hem d'aplicar per tal d'interpretar correctament el missatge bíblic. Això és de la màxima importància perquè si bé a la Bíblia el missatge central de la salvació és totalment clar i qualsevol el pot entendre sense cap dificultat, quan anem a assumptes marginals es poden donar interpretacions contradictòries. Si no anem en compte en aplicar les normes hermenèutiques, que ens permetin veure, no només el sentit d'un verset aïllat, sinó el significat general de tota la Bíblia, correm el risc d’equivocar-nos totalment de direcció.
            Hi ha dues formes d'interpretació que hem de tenir en compte. La primera l'anomenem fonamentalista o conservadora. Afirma que la Bíblia és tota ella Paraula de Déu i, per tant, no conté, ni pot contenir cap mena d'error. És inerrable o infal·lible. Està exempta, no solament d'errors doctrinals, sinó també d'errors històrics o geogràfics. Malgrat que tots els conservadors mantenen aquesta posició, cap d'ells és capaç de ser conseqüent amb el que diuen creure i, de fet, fan, en la pràctica, una selecció de textos, deixant de banda els que no s'adapten a la seva manera de pensar.[1] Aquests conservadors llegeixen la Bíblia literalment i solen preferir les versions antigues o clàssiques perquè usen un llenguatge menys acurat i, com passa en el cas de la homosexualitat, han introduït paraules homòfobes, que formen part de la cultura en que les versions es van fer. Per a provar la validesa de les seves afirmacions doctrinals o ètiques, es limiten a sumar versets bíblics, sovint sense tenir en compte el seu context. 
            Hem d'assenyalar que una lectura literal i integrista de la Bíblia pot ser molt perillosa i ens pot portar a gravíssims errors, com ja en tenim experiència en el curs de la nostra història quan situacions, avui en dia clarament superades, van tractar de ser justificades per mitjà de cites aïllades del text bíblic. Un exemple clàssic d'aquest tipus d'errors va ser la defensa de l'esclavitud que està ben atestiguada a l'Antic Testament. [2]És cert que hi ha passatges a la Bíblia que donen suport a la institució de l'esclavitud, però queda ben clar, en el context del missatge de l'evangeli, que és totalment contrària a la Paraula de Déu. Un error semblant es podria estar cometent avui amb el rebuig dels homosexuals basat en alguns textos de l'Antic i del Nou Testament que, en el contrexte d'avui són, al menys, dubtosos, sense tenir en compte l'ensenyament global de la Bíblia.
 
            Una segona forma d’interpretació, adoptada especialment pels lliberals, afirma que, si bé la Bíblia és, per a nosaltres, el llibre de la revelació de Déu, no és un llibre caigut del cel, sinó un recull d'experiències que homes d'una gran talla religiosa van tenir de Déu al llarg dels segles i ens les han trameses mitjançant les seves pròpies paraules que no tenen el do de la infal·libilitat. Llegir la Bíblia es veure-la en el seu context i estudiar-la a la llum de l'Esperit. Aquest és el tipus d'hermenèutica que s'anomena crítico-històrica i que és majoritàriament acceptada pels especialistes bíblics. La Bíblia no és un codi legal en el qual hi puguem buscar solució literal a totes les qüestions que ens preocupen. No hi són totes. Va ser escrita al llarg de molts segles i, encara que és ben cert que el seu missatge afecta a les persones de totes les èpoques, no podem oblidar que es dirigeix en primer lloc a unes generacions determinades, amb una cultura i necessitats pròpies del seu temps.
            La Bíblia és un llibre que està a l'abast de tothom i cada creient és cridat a llegir-la i interpretar-la personalment, exercint el seu propi criteri, la seva facultat d'escoltar el missatge que Déu li dirigeix, sense estar supeditat a altres. Jesús mateix ens invita a jutjar nosaltres mateixos (Lluc 12,57)   i Pau, en el capítol 14 de la seva carta als Romans, accepta el pluralisme en el sí de la comunitat cristiana, ja que aquesta no està subjecte a la llei. Crist és la fi i el compliment de la Llei. A 2 Co 5,17 ens dirà que el que està en Crist ès una nova creació i que en acceptar la fe de Jesucrist ha mort a la llei, de forma que aquesta llei ja no té cap poder sobre ell. Ha nascut de nou i ara es pot descriure a si mateix com "estic crucificat amb Crist” (Gà 2,19) i afirmar: “ja no sóc jo qui viu; és Crist que viu amb mi" i, seguint aquesta línia de pensament, arribarà a dir, i parla en nom dels creients, "Nosaltres tenim la ment de Crist" (1 Co 2,16). Més encara, a 1 Co 2,15 diu que "el que es deixa guiar per l'Esperit pot jutjar-ho tot, mentre que a ell no el jutja ningú". I això Pau ho aplica a tots els creients i els recorda que "el poble sant jutjarà el món" (1 Co 6,2). Pels qui viuen la fe a nivell d'unió mística amb Crist hi ha una llei interior que li permet de determinar el que és bo i el que és dolent. No està subjecte, en primer lloc, a unes lleis i normes escrites, encara que aquestes també siguin importants.
 
            De totes formes aquest coneixement interior no és absolut, per la qual cosa hi poden haver divergències d’interpretació entre els creients i es necessari adaptar-se sobre tot a la llei suprema del Regne de Déu: l'amor. El qui estima ha guardat la llei.
             
                     2. Que diuen els sis textos bíblics sobre l'Homosexualitat
 
          Normalment, els qui s'oposen al reconeixement dels homosexuals com una orientació sexual admissible en el si de l'Església, solen aportar el que anomenen el testimoniatge de les Escriptures. Aquests textos es redueixen a sis, tres de l'Antic Testament i tres del Nou. D'ells se'n fan lectures molt diferents. Van des dels qui en ells hi veuen una prohibició absoluta de tota relació homosexual fins els qui hi troben explicacions més suaus. Malgrat que no crec que sigui important tractar aquesta texts en detall, perquè no resolen la qüestió, serà bo de llegir-los i comentar-los.
 Génesi 19,1-11 (Cf. Jutges 19,22-25). La destrucció de Sodoma i Gomora. El    passatge no té cap pes específic en l'assumpte de l'homosexualitat. Sodoma i Gomorra no van ser destruïdes per causa de la homosexualitat dels seus habitants, com se'ns ha volgut fer creure, sinó pel pecat d'idolatria i manca d'hospitalitat No hi cap lloc a la Bíblia on es digui que va ser per la seva homosexualitat que van ser destruïdes. Les raons de la seva destrucció les dóna clarament Ezequiel (16,49-50): La culpa de Sodoma, la teva germana, era aquesta: Ella i les seves ciutats vivien en l’esplendor, l’abundó d’aliments i un plàcid benestar, però no ajudaven els pobres i indigents… quan ho vaig veure, les vaig fer desaparèixer.”. La paraula sodomia no és bíblica amb el sentit que li dóna el llenguatge actual. El sodomita és l'habitant de Sodoma. En algunes versions (Reina-Valera) apareix la paraula a Deut 23,17 i 1 Reis 14,24, però és una mala traducció. El sentit, com ho diu la BIC, és "prostitut del temple." 
 
                       Levític 18,22 i 20,13. “No jeguis amb un altre home com es fa amb una dona: es una cosa abominable”(18,22). “Si un home jeu amb un altre home com es fa amb una dona, tots dos cometen una acció abominable. Seran condemnats a mort. Són responsables de la seva pròpia mort” (20,13) La primera cosa que hem de tenir en compte en llegir i interpretar aquests dos passatges és que formen part de "Codi de Santedat" (capítols 17-26) en el qual hi ha tota mena de prohibicions de les quals avui en dia no en fem ni cas i a les quals se les condemna com "abominables"[3]. Evidentment son passatges superats i voler fer-los servir de norma i aplicar-los als homosexuals és ser totalment infidels a l'esperit de la Bíblia. O ho acceptem tot i, aleshores hauríem d'anar pel món matant homosexuals, o hem de tractar aquests versets com els altres manaments del Codi que ningú no demana que es compleixin. Tractar el contingut del llibre del Levític com paraula de Déu que ha de ser obeïda en tots els seus detalls ens portaria a situacions totalment absurdes, tal com la forma de tallar la barba, o no barrejar llavors, ni diferents materials en un vestit, etc. Dir que aquests passatges del Codi de Santedat estan vigents és totalment absurd. Estaríem sota les més grans condemnacions (Lev 26,14-16). I la llei diu que s'han de guardar tots. Per altra banda cal recordar que no es tracta d'homosexuals, sinó de heterosexuals que fan actes propis d'homosexuals. Jesús mateix condemnaria una aplicació com aquesta de la llei, com ja va condemnar els que criticaven els seus deixebles per qüestions de menjar. Cf Marc 7,18-23.
Romans 1,26-27. "Per això Déu els ha deixat a mercè de passions vergonyoses. Les dones han canviat l'ús natural del sexe per un ús contra natura, i igualment els homes, deixant la relació natural amb la dona, s'han encès de passió els uns pels altres i han comès actes infamants homes amb homes". Es potser el passatge més fort contra l'activitat homosexual i cal remarcar que, a diferència de tots els altres, es refereix igualment a homes i dones (el lesbianisme no és mai mencionat a l'Antic Testament). Condemna Pau en aquest passatge la homosexualitat tal com la coneixem racionalment i científicament avui? Notem que el context del nostre passatge és el verset 25 (“han descanviat la veritat de Déu per la mentida, venerant i adorant les criatures en lloc del Creador”), que evidentment es refereix al culte als ídols. Per una banda, el que Pau fa és un resum dels pecats dels pagans en el qual hi carrega les tintes. Entre els pecats pagans que més ofenien els jueus hi havia la prostitució sagrada, masculina i femenina, a la qual potser es refereix aquest passatge. De totes formes, fins i tot reconeixent la condemna que Pau fa de relaciones entre membres del mateix sexe, hem de tenir en compte que la referència és a situacions de vici i disbauxa en les que heterosexuals practiquen actes homosexuals, que no tenen res a veure amb relacions d'amor i de fidelitat entre persones del mateix sexe.
                1ª Corintis 6,9. "No us feu il·lusions! Ni els que porten una vida immoral, ni els idòlatres, ni els adúlters, ni els pervertits, ni els qui tenen relacions amb altres homes… no posseiran en herència el Regne de Déu". Hi ha dues paraules que Pau usa en aquest passatge que són objecte de controvèrsia. La primera és malakoi (traduít a la BIC com pervertit i a la Reina-Valera com afeminats) que significa "suau" o "vulnerable" i sembla que, en principi, no té cap significat sexual. S'usa en referència a vestits a Mat 11,8 i Lluc 7,25 i a "malaltia" a Mat 4,23 i 9,35. Alguns suggereixen que es refereix a persones dèbils o no fiables. La segona és arsenokoites, una paraula composta que significa "mascle" i "llit". No es troba a cap altre lloc a la Bíblia i té un sentit poc clar. S'ha suggerit que pot tenir el sentit de prostituts amb clients femenines.
                1ª Timoteu 1,9-10. "Si comprenem que (la llei) no és destinada als justos, sinó als malvats i als rebels, als impius i als pecadors, als profanadors i als sacrílegues, als qui maten pare o mare, als homicides, als immorals, als qui tenen relacions sexuals amb altres homes…" Pau usa aquí la mateixa paraula que a 1 Corintis: arsenokoitai.
 
3.  Resum del textimoniatge bíblic
 
         He fet una referència als textos més citats per condemnar l'homosexualitat, conscient que es presten a diferents interpretacions, però convençut que, sigui quin sigui el seu sentit, no són importants a l'hora de examinar el testimoni bíblic sobre l'homosexualitat. No crec que sigui important sumar més i més textos bíblics, com fan els fonamentalistes, per a condemnar un col·lectiu que, de totes totes, mereix el nostre respecte. Potser que alguns dels texts citats pugui contenir una condemna d'activitats homosexuals, però no tindria més importància que acumular textos bíblics, que es poden trobar a dojo, per tal de fer de l'esclavitud una institució acceptable, o mencionar els genocidis bíblics per justificar els que s'estan cometent en la nostra pròpia època. Si la Bíblia condemna les actituds dels homes de Sodoma i Gomorra, això no té res a veure amb l'assumpte que tractem. Es tracta d'homes heterosexuals que volen humiliar uns visitants tractant-los com si fossin dones. El mateix podríem dir del passatge de Romans 1,26-27 on es parla de relacions "contra natura". Tant és contra natura els actes dels heterosexuals que actuen com homosexuals, com els homosexuals que actuen com heterosexuals. En aquest cas de la carta als Romans es tracta d’actituds i activitats en el camp del vici i la promiscuïtat o de la prostitució sagrada. Mai la Bíblia no contempla la relació homosexual com la coneixem avui,. Ni l'hebreu ni el grec tenen una paraula per a definir "homosexualitat." Per tant si la trobeu en alguna traducció, heu de concloure que és una mala traducció. La condemna de la homosexualitat, si hi és, es refereix a la conducta desordenada d'heterosexuals que fan actes homosexuals. Això es veu clarament amb la companyia que aquesta paraula porta: adúlters, immorals, fornicaris, etc.
           En cap cas es veu l'homosexualitat com una orientació sexual diferent de la majoritària o com un projecte de vida en comú. No entèn mai la unió homosexual com una relació en el marc de l’amor i la fidelitat. Sempre és una conducta desordenada, en el marc del vici i la luxúria. Això és normal si considerem les diferències en el temps i en la cultura que ens separen de Pau i molt més del llibre del Levític. La noció actual de l’homosexualitat com una orientació sexual diferent, és molt recent. No té gaire més de 50 anys. No va ser fins el 1973 que l'Associació Americana de psiquiatria va deixar de considerar l'homosexualitat com a "trastorn mental o psiquiatric", una malaltia o un crim. Pau no sabia res d'això, per tant no ho podia condemnar ni aprovar.
 
2.  L’HOMOSEXUALITAT A L’ESGLÉSIA.
 
         1. La tradició eclesiàstica
 
                       La tradició eclesiàstica, com la secular, és contrària a las relacions homosexuals. No cal insistir en aquest apartat que és comú a l’església i a la comunitat civil. Durant molts segles, els homosexuals han estat marginats i se’ls ha definit de moltes maneres majorment pejoratives. Només recentment, en els últims cinquanta anys, s’ha estudiat a fons l’homosexualitat i s’han abandonat tota mena de prejudicis i conceptes erronis.
 
3.  L’Església Catòlica
 
                       L’Església Catòlica , conseqüent amb la seva doctrina, manté una actitud agressiva en aquest camp de l’homosexualitat. Fa una diferenciació entre la orientació sexual homosexual i la pròpia activitat. La primera no és considerada pecat, però sí que ho és la segona. De totes formes, alguns documents vaticans també d’alguna forma condemnen l’orientació. Potser el text més complet que estableix la posició de l’Església Catòlica és la carta de la Congregació per a la Doctrina de la Fe als bisbes catòlics del 3l d’octubre de 1886, en la que s’afirma que aquesta posició moral catòlica “està fonamentada sobre la raó humana, il·luminada per la fe i guiada conscientment per l’intent de fer la voluntat de Déu”. Aquesta carta accepta la distinció entre condició o tendència homosexual i actes homosexuals. Aquests últims són descrits com a actes que estan privats de la seva finalitat essencial i indispensable i són “intrinsicament desordenats” de tal manera que en cap cas no poden rebre l’aprovació.[4] Pel que fa a la inclinació homosexual, afirma que, malgrat que en si mateixa no sigui pecat, s’ha de considerar com a objectivament desordenada. La carta invita als homosexuals “a complir la voluntat de Déu en llur vida, unint al sacrifici de la creu del Senyor tot sofriment i dificultat que puguin experimentar a causa de llur condició… Les persones homosexuals són cridades … a viure la castedat”.
                       Pel que fa als drets humans, l’Església afirma que la tendència homosexual no constitueix una qualitat comparable amb la raça, l’origen ètnic, l’edat, etc. respecte a la no discriminació[5]. Al contrari d’aquestes qualitats, la tendència homosexual és un desordre objectiu, i reclama una preocupació moral. Per tant, no hi ha un dret a l’homosexualitat. Per altra banda. L’església insisteix molt en el deure del bisbes en la pastoral de les persones homosexuals i en tenir cura d’ells.
 
3. Les esglésies protestants.
 
Les postures oficials de les esglésies protestants pel que fa al reconeixement dels drets dels homosexuals en el sí de les esglésies és majoritàriament negativa. A Espanya, la majoria de les esglésies en són molt contràries i fan una crida als homosexuals a entrar en un període de guarició en el si de la comunitat cristiana. Aquesta majoria no ha superat la reacció tradicional respecte als homosexuals i, no solament rebutgen que els homosexuals siguin reconeguts com el que són amb els drets inherents, sinó que es manifesten visceralment en contra. La batuta d’aquest moviment anti-homosexuals la porta l’Aliança Evangèlica Espanyola, amb forta influència dels EE.UU. L’única església que s’ha declarat oberta a entrar en un temps de reflexió i maduració d’aquest assumpte ha estat l’Església Evangèlica Espanyola que, en aquest sentit, va fer una declaració a la premsa que ha estat molt combatuda per les altres esglésies[6]. Cap església evangèlica a Espanya ha entrat en l’assumpte del casament religiós d’homosexuals, ni en la possible ordenació de pastors homosexuals practicants.[7]
         La situació, pel que fa a les esglésies protestants fora del nostre país, no és molt diferent en principi, encara que hi ha en la majoria d’elles un moviment molt important de canvi que en algunes ja s’ha produït. A les grans esglésies protestants europees i americanes, malgrat que no hi hagi decisions sinodals que permetin establir noves normes, s’ha instal·lat una tolerància força gran. Són molts els pastors i, fins i tot, bisbes que tenen actituds molt obertes i alguns d’ells arriben a participar en ordenacions pastorals i beneir casaments homosexuals. Es cert que això encara són excepcions, però hi ha algunes esglésies que ja han donat passes positives de reconeixement. La primera en fer-ho va ser l’església Unida de Crist (USA) que en el Sínode de 1991 va aprovar una resolució en la que es deia que “reconeix, celebra i accepta els dons per al ministeri de les persones lesbianes, gais i bisexuals.” A més “convida a totes les persones de l’Església Unida de Crist a experimentar la lluita i la joia del viatge vers l’obertura i el reconeixement de totes les persones lesbianes, gais i bisexuals com a fills de Déu en la comunitat de la fe.” Aquesta decisió va produir tal enrenou que en el Sínode següent van haver de fer uns crida al diàleg i la tolerància. Una actitud tolerant ha estat adoptada per l’Església Anglicana que no té una doctrina unificada sobre aquest i altres assumptes, però que hi ha esglésies locals que prenen decisions i han ordenat a persones homosexuals. La posició més tancada és la dels baptistes del sud dels EEUU, la denominació protestant més gran d’aquell país, que “deploren la proliferació de pràctiques homosexuals i reafirmen la posició bíblica dels Baptistes del Sud que totes aquestes pràctiques són pecat i són condemnades per la Bíblia.”
 
3.  CONSIDERACIONS FINALS
 
   En acabar aquesta xerrada em voldria referir breument al títol que ens ha presidit: CRISTIANS HOMOSEXUALS. Crec que no hi ha cap raó de pes per negar als homosexuals el dret de ser anomenats cristians, si ho són de tot cor. No se’ls pot exigir ni abstinència total, ni quedar al marge de l’església, ni obligar-los a seguir cursos per “desontoxicar-se” o “guarir” d’una suposada malaltia. La orientació sexual homosexual, viscuda en el marc de l’amor i la fidelitat, no ha de ser mai considerada com aliena a la voluntat de Déu. Tot i reconeixent que els textos bíblics que hem analitzat són ambigus i també se’ls pot donar una interpretació condemnatòria de la pràctica homosexual, això no desvirtua la realitat que mai no es refereixen al projecte d’unió de vida entre dues persones del mateix sexe. Són textos referits a una cultura i unes circumstàncies que poc tenen a veure amb la nostra realitat social i religiosa. Els cristians no ens hem de sentir lligats a un literalisme bíblic que poguéssim identificar amb la Paraula de Déu. Per damunt de tots els textos hi ha la Paraula que es va fer carn i ens va deixar una sola llei: estimar Déu i estimar els altres. Fora d’aquesta llei no en reconeixem cap més d’altra, especialment si són lleis que porten en elles mateixes la llavor de la discriminació i que fan mal al nostre proïsme, sigui quina sigui la seva orientació sexual. La unió homosexual és una unió lliure, entre dues persones adultes, que no danya en res la unió heterosexual. Dir, com s’ha dit, que el reconeixement a Espanya del matrimoni homosexual, devalua i danya la família, no té cap mena de justificació.
No hi ha una orientació sexual normal i una altra anormal. Hi ha una orientació sexual majoritària i una altra minoritària. Ambdues es donen en els éssers humans i ambdues tenen el dret d’existir, sense que l’una negui o faci mal a l’altra. Hem de lluitar contra un corrent de pensament que fa del matrimoni només una institució per a la procreació de l’espècie. Alguns interpreten en aquest sentit Gènesi 2,24 (“l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona i, des d’aquest moment, formen una sola cosa”). Però el matrimoni va molt més enllà, com ens ho dóna a entendre el fet que el motiu de Déu en crear la dona, va ser especialment donar-li una ajuda “que li fes costat” (Gen 2,18).
 
Com ens ho recorda el sacerdot Benjamín Forcano en un article a El País del passat 14 de novembre[8], citant a Schillbeekx: “Pel que fa a la homosexualitat no hi ha una ètica cristiana. És un problema humà que ha d’ésser resolt de forma humana. No hi ha normes específicament cristianes per a jutjar l’homosexualitat.”
 
Fins i tot podríem dir que a la Bíblia no hi ha una ètica sexual pròpia. L´única cosa que hi trobem són costums que van canviant d'una època a una altra. No val aplicar els costums del temps de Moisès al temps de Nou Testament o de l'actualitat. Jesús mateix fa una rectificació sobre l'ensenyament de Moisès pel que fa al divorci. S’ha de recordar que tampoc no hi ha unanimitat a la Bíblia pel que fa al matrimoni. N’hi trobem diferents tipus que avui rebutgem, malgrat estar totalment presents a la Bíblia: la poligàmia, la llei del levirat per la qual la vídua s’havia de casar amb els germans del seu marit difunt fins tenir descendència, el concubinatge, el sexe amb esclaus etc. Si no hi trobem cap referència a l'homosexualitat, tal com avui la coneixem, és possiblement pel fet que cap dels autors bíblics en tenia coneixement. El que Pau condemna en les seves cartas als Romans i als Corintis no és una orientació sexual diferent, que segurament ell no coneixia com la coneixem nosaltres avui, sinó que sempre assumeix que es tracte d'heterosexuals que fan actes homosexuals, anant d'aquesta forma, contra natura, ja que deixen de banda la seva orientació heterosexual per adoptar-en una altra que els és extranya. Avui sabem que hi ha homosexuals genuins per naturalesa (sigui quina sigui la causa) i que, per ells, una relació heterosexual seria contra natura, és a dir, contra la seva orientació.
 
Ser cristià és viure en la comunió personal amb Déu, com a fill seu, estimat i perdonat. El fet de descobrir la seva pròpia homosexualitat i ser conseqüent amb el que és i sent, no enterboleix en absolut aquesta relació. L'experiència comentada de molts homosexuals cristians és dir-nos que a la seva vida no tenen cap problema en la seva relació amb Déu; però sí la tenen en relació amb els homes, especialment amb germans en la fe i amb l'església com a institució. Hi ha un prejudici secular entre els cristians que porta a rebutjar els sexualment diferents. És un prejudici que pràcticament tots hem tingut, influits pel nostre entorn i per un ensenyament carregat de paraules de condemna. No és fàcil sortir d'aquest tipus de mentalitat que s'ha creat i obrir-nos a la possibilitat del reconeixement de l'existència d'altres formes de sexualitat que fins aquest moment havíem vist com pecaminoses i contràries a la voluntat de Déu. Però és un esforç que els heterosexuals han de fer per tal d'obrir portes al ple reconeixement de l'altra orientació sexual. Conscients d'això, de la discriminació dels homosexuals, l'Assemblea del Consell d'Europa, en una recomanació de l'any 1981, "invita als governs dels Estats membre a suprimir les discriminacions contra els homosexuals i a respectar els seus drets de ciutadans… Demana també la interrupció de tot tractament o recerca mèdica obligatòria destinada a modificar les inclinacions sexuals dels adults". També nosaltres, en el si de l'església, ens cal respectar els seus drets de cristians i deixar de patrocinar els tractament religiosos per canviar les seves inclinacions sexuals. Com em deia un amic homosexual, Déu m'ha fet així i m’estima tal qual sóc. També des de l'homosexualitat es pot servir la causa de l'evangeli.
Enric Capó
Pastor Protestant i teòleg


[1] "En realitat no hi ha literalistes bíblics, només hi ha literalistes selectius. En abollir l'esclavatge i ordenar dones, milions de protestants han anat molt més enllà del literalisme bíblic. Es hora de fer el mateix amb l'homofobia" William Sloane Coffin.
[2] "L'esclavitut va ser establerta per un decret del Déu Omnipotent… està ratificada a la Bíblila, en els dos Testaments, des del Gènesi a l'Apocalipsi… Ha existit a totes les edats, s'ha trobat entre gent de la més elevada civilització i a nacions de la més alta habilitat en les arts. Jefferson Davis, President dels Estats connfedserats d'Amèrica (segle XIX)
"No hi ha ni un sol verset a la Bíblia quwe prohibeixi l'esclavitut, però n'hi ha molts que la regulen. Per tant, concluim, no és immoral" Alexande Campbell
El dret de tenir esclaus està clarament establert a les Sagrades Escriptures, tant mitjançant preceptes com per exemples" Rev. R. Furmnan, DD, Bautista, de Carolina del Sur.
 
[3] La paraula "abominació" que s'usa en el passatge, la trobem també en altres contextes: Lev. 11,1-12
La paraula es refereix a tot allò que és religiosament impur o té a veure amb el culte als ídols.
[4] “L’Homosexualitat a l’inici del segle XXI”. Antoni Mirabet i Mullol. Claret 2000.
[5] En contra d'aquesta posició, el Tractat d'Amsterdam (1997) que va modificar el Tractat de la Unió Europea, invitaba a lluitar contra la discriminació per motius de sexe, d'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientacuó sexual" (At 13)
[6] La Comisión Permanente de la Iglesia Evangélica Española, ante la aprobación por el Congreso de los Diputados de la ley de modificación del Código Civil que permite la celebración del matrimonio entre personas del mismo sexo, declara:
1)       Reconocemos el derecho y el deber del Estado en articular de forma independiente la igualdad y la libertad de todos los ciudadanos.
2)       Valoramos positivamente el acceso a las libertades y derechos de una ciudadanía plena a favor de un colectivo secularmente marginado. Vemos también un valor en la legalización de nuevas formas de convivencia basadas en relaciones de amor y fidelidad.
3)       Que la pluralidad de puntos de vista en el seno del protestantismo y en nuestra propia Iglesia Evangélica Española es un valor que exige comprensión y diálogo a favor del testimonio de unidad, solidardad y de la capacidad de reconcilición.
La Comisión Permanente de la Iglesia Evangélica Española se propone impuylsar un proceso de reflexión que permita profundizar la interpretación del mensaje del Evangelio y responda a los desafíos planteados por nuevas realidades sociales. Málaga, 1 de julio 2005.
[7] La Comissió Permanent de la Ferede ha fet la següent proposta (11 octubre 2005) que serà posada a votació en la propera reunió de la Comissió Plenària: “Després de l’aprovació de la llei 13/2005 per la qual es modifica el Codi Civil en matèria de matrimoni, la Comissió Plenària després de l’oportuna deliberació acorda
a. Ratificar que, en el matrimoni celebrat segons el ritu evangèlic, a l’empara dels Acords de Cooperació, els contraents han de ser un home i una dona.
b. Que no s’expedeixin certificats per a la celebració de matrimonis pel ritu evangèlic quan els contraents siguin persones del mateix sexe.
c. Que els ministres de culte que, en incompliment del que s'ha assenyalat anteriorment, pretenguin celebrar o celebrin matrimonis, entre dues persones del mateix sexe, pel ritu evangèlic i a l’empara dels Acords de Cooperació, es vegin privats automàticament de la conformitat de la Comissió Permanent de la FEREDE. Per això, tal com estableix el article 3 de la Llei 24/1992, deixen de ser considerats com a ministres de culte als efectes de la citada llei.
d. Que les Esglésies o ministres de culte que incomplissin aquests acords siguin objecte d’expedient que serà elevat a la consideració de la Comissió Plenària o Comissió Permanent perquè decideixin el que considerin procedent.
 
[8] El País, 15 de novembre 2005.

Vincles relacionats

Associació Cristiana de Gais i Lesbianes - C. Verdaguer i Callís, 10, 08003 - Barcelona - info@acgil.org
Disseny i programació: Clickart